Falsos I Absurds Lyrics & Chords By La Gossa Sorda

Dóna comba bomba
quan ix als diaris
notícia i primícia són sinònims rei
heu aconseguit sense massa esforç
enganyar a molta gent
furgaré on no toca i no aniré a l'infern.

Dóna comba bomba
quan ix a la tele.
Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei.
El perquè es confon
i la balança cau perquè no suporta el pes.
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.

Riures de la realitat
i contar-la fent com fan.
Blanc o negre, roig o verd
que plore la veritat
i ara endevina:
Qui és eixe que amagava
bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!

No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut,
amagueu-se venen dispostos
les riallades són massa fortes.
El ridícul una ganyota
que ells la fan molt bé.

Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
entre valles de lamentos y montañas malheridas,
no apagará nuestra llama ese viento.
Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida,
y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
grandiosa una revolución,
no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
sirven de poco si nos queda el habla.

Que la tele és un circ i el món una estratègia.

Sólo es tablero de la guerra.

Confonen les paraules i amaguen l'evidència.

Hay tanta cabecita enferma
tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras,
retumbaremos por toda la tierra,
nuevas raíces despiertan.

No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut.

[Història de la Gossa]

La història d'una gossa faenera que es va fer una patera
I amb la lluna guerilllera se'n va anar mar endins

Camina cada dia i vigila i fuig de la Guàrdia que et jugues la vida
Camina entre preguntes i pols, esquivant garrotades continuant la partida
Camina que no és qüestió de sort
I corre abans que arribe la mort
colpeja fort.

I respira entre canuts de matinada, diuen que és dimoni. El paradigma de l'odi
i obri una altra porta a la batalla, obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba
I abans de que rebente tot
Se sent la veu del nostre tro
I abans de que rebente tot

Farem saó