Tragèdia A Dia Lyrics & Chords By Ovidi Montllor

Destrossava el seu cos, encara jove,
amb excés de tabac, alcohol i amor.
A més del gran desgast que mai no compta,
car treballar és cosa natural.
La dona, en un racó, somiquejava
mirant un terç de la televisió,
i recordant mil coses, o bé una.
ja tant se val explicar el detall.
La xica gran repassa una revista
plena d'amor, merdosa de color.
I amb cautela es passa per la sina
desodorant contra l'olor d'orina.
El xiquet trenca, inventa, plora, riu.
S'emporta sempre el gran premi dels crits.
Ell és així, i no té cap por de ser-ho.
És com si fos l'aprenent del futur.
La més petita, dorm. Ara no plora.
I la família espera el seu crit.
Tothom somnia que comença a parlar.
Un cert sadisme amb desig de sumar.
Quan sume, cinc destrossant-se la vida.
Encara joves. Si més no, joves-grans.
La Terra bé, donant voltes i tombs.
El Sol més pobre. La Lluna fent l'ullet.
El gos lladrant. Lladra intel·ligentment.
I el gat miolant. Miola mil veritats.
La porta fa un cop del vent de llebeig.
La llum corre tant, que ella sola espera.
Cinc a dins de casa, sense llum ni llamp.
Ell, cerca la dona, i junts, els petits.
Un cop tots fent pinya, o préssec, o flam,
es foten a riure. Cau el teló. Uns crits.